Conte 97: 14 de febrer 2021 

 El conte 97 d'anar a dormir diu així: 

Una persona va preguntar que regalarien avui als seus éssers estimats. 

Moltes veus li van contestar coses que ella ja es podia imaginar. A molts països anglosaxons avui es celebra la festa dels enamorats i que aquesta festa importada aquí hagi arribat, a molta gent no li ha agradat. És cert que tenim una festa molt nostrada i que a tots ens agrada tant. L'amor, el representa sant Jordi, un cavaller lluitador que va vèncer al drac per amor a una donzella i aquesta tradició sempre l'hem de defensar. 

Aquesta era la resposta que la persona preguntadora sabia que rebria. I no calia que li haguessin d'explicar. Ella també era d'aquesta opinió. Però pocs van deixar de banda aquesta qüestió. Perquè l'amor no te diada, no cal estar enamorat o enamorada. A moltes persones podem estimar i no pas per això cal deixar de regalar aquelles coses que algunes veus van anomenar. 

Des d'una abraçada a un vaccí, des d'un petó a una passejada per qualsevol camí. Tot allò que ens agrada fer, amb els qui estimem, ho podem compartir. 

Una altra reflexió la persona preguntadora va voler fer. L'amor a la pàtria també és important i això era el que feien moltes persones que aquell dia anàvem votant. I altra vegada va ser mal interpretada, quan va expressar que avui era el dia dels enamorats d'una nació anomenada Catalunya. No podien separar l'amor de la lluita per la llibertat?  No va ser el que va fer sant Jordi? No us n'heu adonat? Una cosa a l'altra va lligada. I si el poder de l'amor realment és tan fort i Catalunya per tots és estimada avui la lluita hauria d'estar guanyada. 

Qui millor us ho pot explicar que un cantautor català?  Tingueu una cosa ben clara. Passi el que passi no la deixem mai d'estimar perquè la nostra terra aimada algun dia una Nació serà. 

Bona nit. 

 

Amor particular, Lluís Llach