Atenció: El teu navegador no té suport per algunes funcionalitats necessàries. Et recomanem que utilitzis Chrome, Firefox o Internet Explorer Edge.

101 Contes Anna Pujol

CONTES, MÚSICA, VIDEO, POESIA, NARRATIVA

  • 0
    Mecenes
  • 0
    mensuals
  • 27.22
    total

CONTE D'ANAR A DORMIR NÚMERO 92

Què em m'explicaries perquè et votés com a líder polític?


Conte 92: 9 de febrer  2021 

El conte 92 d'anar a dormir d'avui diu així: 

Una persona va preguntar que li dirien per convèncer-la que per el seu partit anés a votar. No era pas aquella la pregunta que voltava pel seu cap doncs de política poc n'havia parlat i per la xarxa de temes de política n'anava ple. 

Però, tot i així va voler saber si allò que li dirien la podria engrescar i potser algun polític anònim podria trobar que sabés perfectament com poder-la engatusar. Però va ser sorprenent el que les veus que contestaven anaven dient. 

El general les respostes eren bones, amb arguments i ideals que la majoria del habitants de Catalunya haguéssim votat de bon grat. Però les propostes no encaixaven amb el cap partit polític fins el dia d’avui ha proposat. Tot el que hauria de dir el seu candidat segons el programa electoral, perquè el poguessin escollir hauria de ser més o menys així: 

Prescindir de  tants diners i de cotxes oficials, però no gaudir d’aquest privilegis a molts d'ells els fa mal. També hauria de reduir la quantitat de persones que guanyen un escó i seuen al Parlament. Però no tenim una llei electoral que així ho digui, malauradament. La majoria com que som del mateix tarannà volien aixecar la DUI i la monarquia eliminar. 

Però per molt que la persona preguntadora ho va demanar, ningú va saber contestar com es podia aconseguir que les seves propostes es poguessin acomplir. Les veus més iròniques frases tradicionals van parodiar. Aquelles que tantes vegades hem hagut d'escoltar i que tots sabem que el polític que les diu, mai es complirà. 

Les veus més honestes van dir coses que feia goig d'escoltar; però amb la mà al cor al Parlament no s'hi pot anar, perquè ja sabem que hi trobaràs l'adversari i no et pots despistar o en qualsevol moment per l'esquena el ganivet et clavarà. 

Com tots sabem el món de la política és molt complicat i hem arribat a la conclusió que tots hem de ser enganyats perquè no cal que ens diguin la veritat. Tots prou que la sabem. No cal que ens enganyin gaire que prou se'ls veu massa el llautó. 

Però si no ens amaguen les veritats sota un joc de paraules com a qualsevol comèdia que ens mirem, només que sigui per poder-nos distreure ho aconseguiran, i una vegada darrera l'altra a ells els anirem votant. Així que la mentida és necessària ho tenim assumit. I com que ja ho sabem, anem ben tranquils cap al llit. I per acabar-ho de tancar, aquesta cançó que també ens parla de mentides, si us ve de gust, podeu escoltar. 

Bona nit 

Obeses, Tango de les mentides