Conte 91: 8 de febrer 2021 

El conte d'anar a dormir d'avui diu així: 

 

Una persona va demanar si una frase volien completar i la frase era la següent: 

L’última vegada que... 

Poc a poc la van anar completant molta gent amb diversitat d'experiències molt diferents. Algunes persones començaven a explicar però en punts suspensius l'acostumaven a deixar. Així que la persona preguntadora s'ho havia d'imaginar. Si no volia ser massa tafanera, s'havia de conformar sense saber el que el que allò devia ser. Altres veus explicaven en poques paraules que era allò que els havia passat per darrera vegada i que la seva vida els havia canviat. 

Des de empassar-se una mosca fins a fugir d'un rat penat. També hi havia veus que parlàvem amb emoció de la última vegada que havien fet un petó o una abraçada, o que estaven esperant que arribés el final per acabar-se de curar d'algun mal. També és va parlar de pel·lícules i viatges que havien fet i que tan els havia agradat. Deien que un dia els voldrien repetir, per tant no seria la última vegada que anirien allí. 

Altres explicaven amors i desamors que potser que un mal record els va deixar. Per això era aquella era la darrera trobada d’enamorats. Però no podien afirmar que mai més amb l'amor s'hi voldrien topar. En tot cas, com diu el refrany, no diguis mai que d'aquesta aigua no en veuràs. Com alguna persona va dir sense dubtar, que malgrat tot pels polítics es tornaria a deixar enganyar, és difícil afirmar que una cosa faràs per última vegada. Només hi ha una cosa a la vida que sí que passarà i que mai a ningú podràs explicar. El dia que mai més tornis a respirar. 

Per tant, no podem dir això mai més ho tornaré a fer així. Si hi ha esperança mai us haureu de rendir. Avui per acabar un ratolí us ho acabarà d'explicar. Bona nit. 

Fivel. Nunca digas nunca.