Conte 90: 7 de febrer 2021 

El conte d'anar a dormir d'avui diu així: 

Una persona va preguntar: 

 —Si us perdeu a on no us han de venir a buscar? 

 Moltes veus li van contestar, doncs semblava que tothom tenia molt clar al lloc on no volia estar. 

Les primeres veu en contestar no van anomenar cap indret en especial, sinó llocs als quals  la climatologia no els agradava pel fred o per la calor. Buscarien un lloc millor el clima no els fes patir i d'aquella terra en poguessin gaudir. Altres van tenir clar que a segones quines entitats o reunions on no hi fossin benvinguts o  es parlés de temes que afecten la seva sensibilitat tampoc s'hi haurien acostat. També hi havia veus que no els agradava les aglomeracions els soroll i tot allò que els atabalés i els provoqués estrès. 

Tot seguit, com era d'esperar van aparèixer les veus que d'Espanya volien marxar i de manera molt especial, de Madrid la capital. Com es notava que estàvem en període electoral! Perquè tots els que aquesta tarda hem parlat tenim ben clar que Espanya no es de fiar. Però també hem de reconèixer que hem sabut separar els polítics de la gent del carrer.  Aquí al nostre país hi pots trobar molta gent que ens comença a odiar. Deixant de banda tot això, jo sóc de l'opinió que hi han llocs al món on encara es trobem molt pitjor. Alguna veu va estar d’acord amb la persona preguntadora i va veure que no estava sola. Més d'una veu sap que és molt pitjor ser a països on la guerra i la fam a tots els estan matant. 

Voldríeu anar a Lesbos, a Síria a Afganistan, Palestina a la banya d'Àfrica o depèn a quins pobles de la Xina? La persona preguntadora de política no volia parlar, però les circumstàncies li van portar i va arribar a la conclusió que aquest no era bon moment per convocar les eleccions. Però si tan volem deixar de ser part d’Espanya, si no volem que ens governi Madrid, per les urnes haurem de passar, malgrat la salut ens hi haguem de deixar. Si més no això passa a la guerra, per lluitar amb l'enemic la vida t'hi has de jugar. Aquest Estat sembla que s'ha entestat en voler-nos-hi arrossegar. Tristament acabo avui, el conte d'anar a dormir. I per acabar-ho d'adobar una cançó que també ens farà pensar. Una cosa  si us haig de demanar: si us plau no us deixeu de cuidar. 

Bona nit. 

Seven seconds away Neneh Cherry