Conte 88: 5 de febrer 2021 

El conte d'anar a dormir d'anar a dormir d'avui diu així: 

Una persona va preguntar quanta diferència d'anys separava la seva edat cronològica de la psicològica. Moltes veus li van contestar. Algunes d'elles ho havien de pensar. Potser mai s'ho havien plantejat i aquella pregunta els havia despertat curiositat. 

Per això, algú va preguntar si els anys que d’exemple els havia posat els havien de sumar o restar de la seva edat actual. Això a la persona preguntadora la va fer rumiar. 

Ella pensava que en general, ningú podia sentir-se encara més gran. Perquè no sumem un any més, fins que 365 han passat de l’últim aniversari que he celebrat. No podem esbrinar com ens sentirem en el futur amb uns anys més si encara no hi hem arribat. Sabem que sentíem quan érem més joves, però no podrem saber mai que haurà passat quan arribem a certa edat. Només cal fer memòria i recordar: som ara aquella persona que anys enrere vam arribar a imaginar? Però sí que sabem que vàrem ser quan érem infants, alguns records encara hem guardat i no hi ha dubte que allò va passar de veritat. 

Encara que moltes de les veus van contestar que físicament sí que havien notat el pas del temps i que ja no anaven tan lleugers, en el seu interior encara trobaven la persona que havia estat quan era petit que els feia sentir joves i vitals i que no els havia acabat de deixar mai. 

Les veus que parlaven eren de gent que no eren pas  jovent. Eren de persones adultes i amb més coneixement. Però totes en general es sentien més joves i vitals i el tema de l'edat potser a algú el tenia preocupat. Però hi va haver veus intel·ligents que molt bé un van explicar. 

Veus que va dir que  no cal que pensem en números , ni en edats, si no en estats d'ànim, en sensacions que ens facin sentir alegria de viure i compartir. Les veus que avui han parlat no tenien la mateixa edat. Uns eren més joves i altres més grans, això ens demostra que l'edat no te límit ni barreres pel que fa a  l'amistat. Que tampoc ha de ser un obstacle per aconseguir un objectiu assolible. 

Per tant no ens hem d'encaparrar, i en aquest cas els números per res ens han de preocupar. Hem de ser com vulguem ser i no pensar en el què diran. Perquè  les persones que realment t'estimen, mai et jutjaran. A tots  ens ha arribat el dia en que ens hem fet adults i simplement és, a la nostra vida, una etapa més. Crec que avui la cançó que podreu escoltar prou bé us ho podrà explicar. Cuideu-vos molt i sigueu lliures d'esperit i aneu feliços al llit. 

Bona nit. 

El canto del loco: Piter Pan.