Conte 82: 30 de gener 2021 

El conte d'anar a dormir d'avui diu així: 

La persona preguntadora que sempre preguntava va deixar de preguntar. 

No sempre han de ser els altres els qui han de contestar. Així que sense pensar gaire en les conseqüències i en les situacions que es podia trobar, a la xarxa la invitació de preguntar-li a ella el que volguessin, va llançar. De seguida algunes veus conegudes li van començar a demanar coses que ella també els havia preguntat. No va tenir cap inconvenient i amb sinceritat els va contestar, perquè elles també ho havien fet quan ella els va interrogar. Les preguntes van ser senzilles i gens compromeses, ni tampoc li demanaven grans promeses. 

A l'hora de dinar, ella a tots els va mostrar el què acabava de cuinar, i més coses li van demanar: quins eren els ingredients, com funcionaven els fogons i fins i tot quines eines trobaven a faltar a la cuina perquè pogués cuinar millor. El dia s'acabava, s'anava fent fosc i s'acostava l'hora d'escriure el conte per a tots. Ho sabien els qui la seguien habitualment. Però per els qui havien preguntat per primer cop i no eren seguidors, també se’n van assabentar. 

El conte l'escriuria amb molta alegria, perquè amb tothom amb qui havia parlat, havia estat molt educat. I tots plegats ens havien respectat. Una pregunta que es feia sovint, era perquè els seguidors que tenia mai eren impertinents. Potser havia tingut la sort que s'havia trobat amb els millors? Tan de bo continuem sempre així. No sé fins quan durarà, però desitjo que el respecte mai ens haguem de faltar. Si tot va bé , demà aquí hi tornarem a ser. Fem-nos feliços i contents que som una colla de bona gent. I només em cal triar una cançó que us pugui acompanyar i a tots us pugui agradar. Espero que hagi sabut triar. Tan debò la gaudiu tant, com jo ho he fet en anar-vos contestant. 

Bona nit. 

Everebody’ S Talkin  HarrY Nilson. Cawboy de medianoche.