Conte 80: 28 de gener 2021 

El conte d'anar a dormir d'avui diu així: 

Una persona va pregunta quan eren petits a quina professió havien pensat, que es volien dedicar. 

Moltes veus li van contestar: Molts havien aconseguit ser allò que havien somniat o si més no s'hi havien acostat. I estaven treballant en alguna professió que hi tenia relació. Era sorprenent arribar a trobar gent que des de ben petit ja havia decidit i altres que mentrestant, encara s'ho estaven rumiant. Alguns no sabien que havien de fer, però treballar en el que feien ja els estava bé. 

També van aparèixer els somniadors de professionals idealitzades, bombers, miners, astronautes, futbolistes de primera divisió i fins i tot domadors. Cap ho va arribar a ser, però mentre s'ho imaginàvem s'ho anaven passant bé. També molts artistes van parlar. Uns pintors o actrius o ballarines, locutors i presentadores de televisió. 

Metges, mestres, infermeres, psicòlogues ,psiquiatres, informàtics, administratius, comercials , monges i guàrdia civils. La persona preguntadora es va adonar que tots tenien la sort de treballar. Però encara que no haguessin aconseguit el seu objectiu, no els faltava feina i ja s'havien jubilat. Però tot allò que els semblava que no havien assolit encara que no s'ho creguessin ho havien aconseguit. Perquè dins nostre encara hi ha aquell nen que un dia va somniar el que volia ser. No som només professionals, som persones amb moltes més possibilitats. Som pares, mares, avis , tiets , tietes, fills o filles i molts i tenim més habilitats. Jo puc ser actriu, cantant, ballarina, escriptora i tot el que em proposi fer a casa o al carrer. 

Està clar que vosaltres també. Si quan sortiu de treballar aneu a pintar o a cosir o a cuinar o a fer qualsevol cosa que us pugui agradar, mai podreu dir que no sou allò que un dia vàreu decidir. I per acabar, sempre trobem una cançó que ens ho pot explicar. 

Bona nit, 

The Jocker, Steve Miller Band