Conte 79: 27 de gener 2021 

El conte d'anar a dormir d'avui diu així: 

Una persona va preguntar quins sabors eren els que més els solien agradar: 

Algunes veus li van contestar. Les més matineres parlaven de cafè, de torrades, de xocolata. Potser encara no havien esmorzat, però a la persona preguntadora gana li havia agafat, perquè la xocolata i el cafè, li agradaven també. Però les veus van continuar parlant i altres sabors preferits li anaven explicant. Els de fruites acides i dolces, pastissos, i suquets, marisc i altres tipus de menjar. S'acostava l'hora de dinar. 

Tal com avançava altres sabors es tornaven a repetir, com la xocolata, el formatge, el cafè o el vi. La persona preguntadora va pensar que potser era hora de berenar. I també se'n va adonar que molts del sabors que li anaven dient, ja els hi havien comentat, quan dies enrere preguntava quines eres les olors que més els agradava. Per tant, és interessant adonar-se que lligat que va, trobar el gust amb olorar. Però no era pas aquesta reflexió la que volia ressaltar, doncs és ben simple de comprovar. 

Si ens han volgut fer prendre un xarop que no ens agrada, ho hem hagut de fer amb la nariu tapada. Van ser pocs els que li van explicar alguna cosa de les que la persona preguntadora volia escoltar. Dues persones li van dir que el millor sabor que a la boca els havia deixat, sense cap excepció era el d'un petó. 

En cap moment es demanar, per sabors de menjar. Es de qualsevol altre sabor es podia parlar. Del sabor d'un èxit, o d'un fracàs, que tan pot ser dolç com amarg. Del sabor de la vida, de l'aire que es respira. De tot el que ens agrada amb la mateixa intensitat que el pots menjar de molt bon gust un ou ferrat. 

I si no un n'havíeu adonat, fa cinc dies que d'amagat us vaig demanant pels cinc sentits que tots coneixem. Però n'hi ha d'altres que no ens ha explicat i però que són encara millors, com el de parar atenció. Si quan et pregunten estàs al cas, els cinc sentits pots activar, gairebé mai et podràs equivocar. I si te'n manca un, o altre, segur que es sabran espavilar els que resten engegats, perquè el que no hi és no el trobis a faltar. Però sempre que es pugui feu-los servir i molt més i millor podreu gaudir. 

I per acabar, la cançó d'avui us dirà quin sabor podreu trobar. Tan a la natura com a la vostra pell i que podreu assaborir, segur que serà bell. 

Bona nit. 

Sapore de mare (Gino paoli)