Conte 76: 24 de gener 2021 

El conte d'anar a dormir d'avui diu així: 

Una persona va preguntar quines imatges que a la seva vida havien vist, els havien impactat més. 

Algunes veus li van contestar. Però altres encara li explicaven les seves experiències olfactives i feia 24 hores que ho havia preguntat. Però el que li va  quedar clar va ser que "la olor" és una paraula femenina. I d’altra banda la que més agrada és la de "petricor" que a hores d'ara a Catalunya ja tothom deu saber que aquesta paraula que ja serà nostrada és la de la terra mullada. Però continuant amb el tema que avui ens ocupa: 

La persona preguntadora es va adonar que la pregunta no la va saber formular. Al mencionar els medis de comunicació tothom es va imaginar allò pitjor. I una darrera l'altra tragèdies va anar escoltant; quina d'elles era la més esgarrifant? No n'hi havia cap que no acabés fent plorar doncs la mort a molts els hi va recordar. I no tan sols les imatges de persones anònimes que la televisió ens va mostrar, sinó de persones molt properes que molt van estimar. Només una persona el paisatge d'una platja va mencionar. 

Però estic segura que tots tenim imatges de vides que han arribat. Dels naixements que hem presenciat, del color d'uns ulls que sempre us han mirat i fins i tot el plat de rodanxes de taronja que avui us he presentat. De tot això en trec una conclusió, com ens encega la televisió i els mitjans de comunicació. 

Quan els menciones no et venen al cap imatges bones. A vegades n'hi han, però no sé què ho fa que només les dolentes acostumem recordar. Aprofitem els nostres ulls , ja que hi podem veure i que la vista no ens enganyi, que a la vida i al món hi podem trobar coses que ens fan meravellar. 

Per acabar, al conte d'aquesta nit hi haig de posar una cançó, però que la imatge que ens porti sigui la millor. Espero haver-ho aconseguit. 

Que tingueu dolços somnis. Bona nit. 

Sayling Rod Stweart.