Atenció: El teu navegador no té suport per algunes funcionalitats necessàries. Et recomanem que utilitzis Chrome, Firefox o Internet Explorer Edge.

101 Contes Anna Pujol

CONTES, MÚSICA, VIDEO, POESIA, NARRATIVA

  • 0
    Mecenes
  • 0
    mensuals
  • 27.22
    total

CONTE D'ANAR A DORMIR NÚMERO 72

Si esteu perduts i heu de preguntar de qui us podeu refiar. Taxista, pagés, sacerdot
 
 Conte 72: 20 de gener 2021 

Els conte d'anar a dormir d'avui diu així: 

Una persona va preguntar als altres: 

Sí un dia es perdien en un lloc desconegut i haguessin de preguntar de qui s'haurien de refiar? 

Les opcions eren tres, el/la taxista, el sacerdot o el/la pagès/a: Moltes veus li van contestar i molts i moltes de seguida van triar. Alguns deien a taxista però  no se n'acabaven de refiar. Potser els tornava casa, però un preu massa alt haurien de pagar. 

Altres no pensaven què els costaria la carrera, si no que confiaven en la tecnologia que el taxista portaria. Sense tenir en compte que si s'havien perdut a camp o a la ciutat. Penseu que quan us heu perdut a tot arreu taxistes han aparegut? 

Eren moltíssimes persones les que confiaven en el pagès o la pagesa. Pel que sembla són persones molt enteses, i mai et poden enganyar. Vaja! Que són de les que més te'n pots refiar! Sobretot si no saps si t'has perdut al poble o a la ciutat. Per sort va parlar algun pagès i va dir que la gent no se'n refiés que a vegades per fotre als pixapins a can pistraus els expliquen sopars de duro com la abuela de Litoral, i els fan fora del seu veral. I camina que caminaràs potser a casa del rector acabaràs. 

No hi va haver cap sacerdot que obrís la boca. No hi ha testimonis que ens pugin garantir que preguntant-los a ells ens en poguéssim sortir. Però alguna persona hi confiaria i tot i que ningú sap res del sacerdot. De quina religió seria? Potser aquesta capellà te un hort a la rectoria i fa de taxi cada dia. Perquè com no hi ha vocació diu la missa a tres o quatre parròquies de tot el cantó. Però no ens hem de refiar de qui sigui a qualsevol lloc on ens perden. Potser no sempre triarem. Hi ha persones que van anar més enllà i en tots tres van confiar parlant amb un i amb l'altre d'aquell lloc desconegut, en van poder sortir i tres nous amics van aconseguir. Altres tant els va agradar que s'hi van voler quedar. Tan se val el que hagueu contestat. El que heu de saber és on éreu i on heu acabat. Perquè si fer aquell camí era el vostre destí, gràcies li heu de donar a qui us hagi pogut guiar. I si teníeu una bona intuïció potser sols haureu anat millor. Tot depèn en qui dipositeu la vostra confiança que al cap i a la fi és la que us dona esperança de sortir d'allà on havíeu arribat, de mode inesperat. 

I una vegada hagueu arribat al vostre destí algú us ho acabarà explicant així. Ja sabeu que l'explicació sempre ve acompanyada d'una cançó. 

Bona nit. 

Viatge a Ítaca Lluís Llach