Conte 5:  (10 de novembre de 2020 )
 
 El conte d’anar a dormir d'avui diu així: 

Una persona va preguntar quins dels nostres defectes podríem millorar. Moltes veus li van contestar. 

Hi havia en general, impulsivitat, autoexigència, poca autoestima i fins al punt del migdia, tot el que explicaven molt bé havia anat . Així, amb sinceritat, les veus li havien contestat. 

Fins que un fiasco de la Generalitat ens va posar de mal humor. Als autònoms havia frustrat, fins i tot als que eren assalariats s'havien indignat. 
-I ara que farem? -Va cridar tota Catalunya. 

Una persona va mirar al mar i va veure un vaixell ple d'immigrants que veien la salvació venint a viure nostra nació. Només ens faltava això!

De sobte, va sonar la cançó de LA Marató, de TV3 i va ser la salvació. I miraculosament, sense saber com, els calers van començar a rajar de les butxaques dels catalans que tan s'acabaven de queixar, semblava que la misèria volia marxar. 

Perquè el COVID s’havia d’acabar gràcies al capital català. 

 I com que s'acostava el Nadal, cadascú es va tancar al seu corral (com ja era habitual des del marc del 2020) 

 Fi de la història, d'avui d'aquest conte d'anar a dormir.

  I ara ja podeu escoltar la cançó de  la Marató que segur que us omplirà d'il·lusió. (O potser no)