CONTE 48: 26 de Desembre 2020 
El conte d'anar a dormir d'avui diu així: 

Havia passat el Nadal. Però continuava la festa, a Catalunya per sant Esteve continua la gresca. Si hi ha gresca es que hi ha alegria. Enguany era tot una mica estrany. No pas per tothom, normalment. La majoria un dia com avui diuen que ja estan tips de torrons de neules i canelons. Però ara tocava decidir amb qui t'havies o no t'havies de reunir. Una decisió potser una mica fingida, doncs a moltes famílies ja els anava bé no haver de tenir tant de merder. 

La persona preguntadora que escrivia contes una paraula va demanar a tots els que la solien escoltar. Prudència, va dir ella i altres veus van contestar: Paciència, bombolla, avorriment, tranquil·litat, dormir, descans, relax, lectura, més descans, més repòs. Aquestes paraules volen expressar, en general, necessitat de pau i tranquil·litat, que aquest any a tots ens n'ha mancat. Si hem pres consciència, aprendrem a viure amb respecte i sense violència? 

No m'agraden els contes tan seriosos, encara que m’agrada reflexionar, també m'agrada aportar alegria. Per tant, encara que haguem de reposar no deixem de somriure i de plorar de riure, que carai! No perdem el sentit de l'humor. 

És l'any de les bombolles i no pas de cava. Li hem pres l'eslògan a Freixenet aquesta paraula sempre ens recordarà amb COVID o sense, que de les festes continua sent l'essència. I ja sabeu que com cada nit el conte no s'ha acabat, si música no heu escoltat. Avui per riure de veritat. 
Bona nit. 

Make em laugh Donald O’connor Ballant sota la pluja.