Conte 47: 25 de desembre 2020

El conte d'anar a dormir d'avui diu així: 

S'havia despertat el dia de Nadal, sense saber si aquella nit havia fet molt de mal. El Nadal prou sabia que ell no sempre porta l'alegria encara que li vulguin encolomar. 

Com sempre, ja hi estava acostumat, hi havia famílies que ho havien celebrat amb molta felicitat. Unes humilment, d'altres copiosament, els que ho havien fet en solitud, perquè algun ésser estimat havien perdut. Però el Nadal que tenia molta experiència les havia vist passar de tots el colors, i en alguns moments de la història quan es barallava tota la humanitat, amb guerres i trets de fusell, i havia pogut aturar amb una treva i havia cantant algun ocell. 

Avui el repte era molt gran, havia d'anar contra corrent i no deixar que s'aplegués la gent. Algunes llars ho havien agraït. Tranquils i en pau ho havien gaudit. Dinars senzills i amb mesura, perquè la festa no s'atura. Demà hi hem de tornar, sant Esteve s'ha de celebrar. Doncs continuem amb alegria, tan com la puguem conservar. 
Però jo a tots us vull tornar a veure, per celebrar l'any nou que vindrà. Feu el que hageu de fer. Enguany cal vigilar. I si ho fem bé, potser ho haurem de lamentar. Si heu tingut un dia intens, ara us heu de relaxar, que ja arriba la nit i cal que el descans ens faci profit. 

Amb aquesta melodia, tanqueu els ulls i reposeu, que demà serà un altre dia. Bona nit. 

Edelweiss, Julie Andrews