Conte 37: 12 de desembre 2020 

 El conte d’anar a dormir d’avui diu així: 
Una persona va preguntar quin nom li posarien a un perfum si una empresa catalana poguessin crear. 
Moltes veus li van contestar. 
Noms bells i plens d’il·lusió amb ganes de revolució com: Llibertat, Independència, Arrels, Quatre barres, 01 d’octubre, Primera.

Altres noms tendres i emocionals; com Somni, Mar, Canigó, Món, Aigua de confinament, Fresc Floresta, i una llista de comarques i capitals, Garrotxa, Gandesa, Besalú i de personatges històrics, Serrallonga, Ermesinda, Almogàver. Els noms per fer riure també li van agradar. Una mica d’humor no hi podia pas faltar: Botifler, Eau d’escagarrines, Eau de Cagarel·la, Aigua de peus, Nas de gegant, Eau de garrí, i la gent es va anar animant així.

Però al final ens vam adonar que tots alguna cosa podíem aportar. Tot fent broma però també seriosament ens vam adonar que som bona gent. Amb ganes de riure i de pensar i potser, vés a saber...  Potser algú de nosaltres es convertirà en un alquimista de veritat. 

Però atenció! Vam fer recerca i tot això i una cosa vam esbrinar. Tenim una a Catalunya una empresa que hauríem de valorar. També hem après qui són els nostres perfumers i que siguin catalans no vol dir que vagin per feina. Però aquí us els volen presentar. En aquests enllaços d’internet, ho podreu trobar. 

Youtbe, Alquimia (l’ofici de viure)