Conte 35: 10 desembre de 2020

El conte d'anar a dormir d'avui diu així: 
Una persona va preguntar quina era la cosa més estranya que havien menjat. Moltes veus li van contestar i es va arribar a esparverar de la quantitat menjars exòtics que al món es poden trobar. 
Formigues culones, meduses, cucs, insectes, ous podrits, cangur, ren, ós, cues de castor, intestí de vaca, ulls de peix, zebres, nyu, cocodril, ous de tortuga. 

Menys exòtic però no menys extravagant tendrum de vaca, llengua de vaca, eriçó de mar, cargols i caragolines i pizza amb pinya i coses fines. Però només una veu es va queixar i això a la persona preguntadora la va fer pensar. 

Tan estúpid és l'ésser humà que sempre es deixa entabanar?
 Per curiositat i no pas per necessitat, mitja fauna ens hem carregat. Jo també sóc culpable doncs cocodril he menjat. 

Ho podrem arribar a aturar? Potser al final només insectes podrem arribar a menjar? Tots volem tornar a sortir. Tots volem tornar a viatjar. Però quan hi tornem ens hem de conscienciar. I sense saber com, el conte igual que ahir el torno a acabar. 

Cuidem la natura o acabarem tots vivint a un planeta ple de podridura. Si voleu ser originals podeu menjar, com algú ha explicat, pa amb tomàquet sucat amb llet o ous ferrats amb galetes Príncipe de Beckelar. 

Michael Jackson, així ho cantava, i potser nuggets amb cola-cao també menjava. 

Earth song, Michael Jackson.