Conte 34: 09 de desembre 2020

El conte d'anar a dormir d'avui diu així: 
Una persona va explicar un dels seus instants que a la seva vida que molt bé li havia anat. I va preguntar la gent en quin dels seus vitals instants havien sentit llibertat. 
Va rebre imatges molt boniques, de muntanyes, de mars, de petons robats, d'abraçades animals, i de bistecs a la graella. Però totes les fotos eren fetes a plena natura tal com ho havia fet ella. No a restaurants, no a menjadors en família, no passejos pel poble o la ciutat.

Tots a la natura era on havien trobat la llibertat. La llibertat ens la donen els boscos, els rius, els llacs, el mar, el cel, la pluja... La natura és sanadora i del món és la senyora que es vol fer respectar.  Agraïm-li amb respecte i ella amb escreix ens tornarà tot allò que fins ara no hem sabut apreciar. Enamorem-nos d’ella i no li fem més mal. Mai li faríem mal a la persona estimada. 
Gaudim d’ella des del primer moment, quan sentim la seva abraçada. 

Molt bona nit. 

From this moment. Shaina Twain.