El conte d’anar a dormir d’avui diu així:
La persona va demanar a quina altra persona avui voldrien abraçar. 
Les veus li van contestar que a molta gent estimada trobaven a faltar Algunes potser eren en un lloc sagrat, altres, gairebé al seu costat. Amb poques hores en cotxe hi haurien arribat. 

Però en aquell país ho havien prohibit. Ser abraçat era perillós i fer-ho podia ser desastrós. Però com podia ser que et poguessis morir, si una abraçada només fa que guarir? 

En algun lloc de món ,amagades, hi havia unes bestioles embruixades que no ens deixaven els uns als altres apropar. Però com ho podien fer-ho per sentir el seu caliu, ara al mes de desembre amb un fred tan viu? 

La persona va preguntava ho va poder experimentar. Va trucar als pares i desprès de la xerrada, la conversa així va acabar; pare, mare, aquesta nit us vindré a abraçar Quan sigueu al llit amb els ulls clucs a mi em veureu. Mireu-me bé que ja m’acosto, us sento respirar. No noteu el meu caliu? Us he vingut a abraçar: Per això us dic, quan vulgueu una abraçada feu una trucada i ho dieu. I tot seguit  tanqueu els ulls i tots ho notareu. 

I si hi havia rancúnia deixeu-la anar. Amb la vostra energia tot es curarà. 

Perquè us serveix de lliçó, escolteu aquesta cançó. 

Baby can you hold me tonithg , Tracy Champman