Conte 17:  22 de novembre  de 2020


El conte d'anar a dormir  d'avui diu així: 

Una persona va preguntar com s'haguessin volgut anomenar si el seu nom els pares no haguessin hagut de triar. 

Noms d'herois, noms mitològics, alguns inventats i impronunciables, les veus van començar a contestar. 

N'hi havia qui ja els hi agradava el que els havien posat i fins i tot, havien versionat. N'hi havia que no el volien dir per no haver-se d'avergonyir. 
Tots tenim un nom. Ens hagin triat o ens haguem canviat, però ens dona la nostra identitat. I perquè no ens l'hem d'estimar? Qui va posar nom a les muntanyes als mars, als planetes o Catalunya? Fos qui fos els qui se'ls va inventar, tal com els coneixem els hem volgut acceptar. Ens l'estimen la gent, pel nom amb el qual la coneixem.  Ningú ens pot robar el nom que ens van donar. Quan pronunciem el de la persona que estimem, sempre ens sembla el més bonic de tots els que han existit. 

I així acaba el conte d'avui. 
Potser Johnny Cash us ho explicarà millor que jo, si és que voleu escoltar la seva cançó. 

Bona nit. 

Youtube. Jonny Cash, Man gave name to the animals.